JOAN PICH I SANTASUSANA
biografia succinta
(Barcelona 23 d'octubre de 1911 - Badalona 9 de juliol de 1999)
Fou un músic català, art en la qual destacà com a violoncel·lista, compositor, pedagog i director d'orquestra.
Joan Pich i Santasusana va néixer a Barcelona al districte de Sant Andreu el 23 d'octubre 1911 i començà els estudis musicals oficials als vuit anys, ingressant a l'Escola Municipal de Música, previ examen, al tercer curs de solfeig i teoria de la música tot iniciant estudis de violoncel i més endavant harmonia, contrapunt i fuga, composició i instrumentació amb els mestres Frederic Alfonso, Josep Soler i Enric Morera; obtingué en finalitzar-los la qualificació d'Excel·lent a més de premis extraordinaris. Amb la concertista Blanca Selva estudià piano, anàlisi musical i pedagogia aplicada a l'art.
Als setze anys (just acabats els estudis de violoncel) ingressà a la
prestigiosa Orquestra Pau Casals, previ rigorós examen, esdevenint el
professor més jove d'aquesta agrupació simfònica amb la qual anà de gira
per Catalunya, pel conjunt de l'Estat, Europa i, Amèrica del Nord i Sud. Va ser per ell una oportunitat d'or per conèixer món.
L'any 1936 subvencionat per la Generalitat republicana a proposta del conseller de cultura Ventura Gasol, fou enviat a un curs internacional de formació i perfeccionament en l'art de la direcció d'orquestra a Ginebra impartit pel mestre-director Hermann Schrerchen; al final de la formació fou distingit amb el primer lloc entre onze
aspirants de diferents nacionalitats per la seva excel·lencia al front de l'Orquestra Simfònica de Ginebra durant una audició "Grand Théâtre" sota els auspicis del Conservatori Superior de Música i l'ajuntament d'aquesta vila de la suïssa. El jurat era format per eminents músics d'aquella època: Arturo Toscanini, Ernest Ansermet, Scherchen i Mooser que fou qui el distingir amb el títol de Director Honorari de la Orquestra Simfònica de Ginebra.
El 1930 de retorn d'un viatge als Estats Units li proposaren, vist el seu talent, ser el director de l'Associació Musical del Districte IX (Sant Andreu) i el 1933 director de l'Institut Orquestral de l'Associació Obrera de Concerts que fundà Pau Casals, la nova agrupació orquestral formada per vuitanta instrumentistes sota la batuta de Pich Santasusana inicià les seves actuacions públiques amb un grandiós èxit el dia sis de maig de 1934 al Palau de Projeccions de Montjuïc, seguiren nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i per tot el Principat. Foren molt famosos els Mitings-Concerts on si aplegaven grans masses obreres àvides de cultura musical.
També fou director titular de: Estudis Musicals Blanca Selva (1934); de l'Orquestra simfònica de Ràdio Associació de Catalunya (1937); del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1966-1977); del Conservatori Professional de Música de Badalona (fundador) (1980) i també professor de violoncel, harmonia, contrapunt, fuga i composició; igualment director de les orquestres Simfònica i Filharmònica de Barcelona, "Filarmónica de Les Palmas de Gran Canaria"; Simfònica de RNE a Madrid, de la Banda Municipal de Barcelona i Orquestra de Cambra Joan Massià de Barcelona.
Dirigí a més, les orquestres: Nacional; Ciutat de Barcelona; Simfònica de Madrid; Simfònica de Ginebra; Simfònica del Gran Teatre del Liceu; Simfònica Catalana; Simfònica de València; Municipal de Valladolid; Simfònica de la ciutat de Mallorca; Clàssica de Madrid i Banda Municipal de Madrid.
També ha dirigit en concerts simfònico-corals el cors: Orfeó Català; Capella Clàssica Polifònica i l'Orfeó L'Eco de Catalunya del que també en fou director titular.
Ha estrenat obres de J. Rodrigo, S. Bacarisse, J. Zamacois, X.Montsalvatge, F. Mompou, A. Viatalini, V. Asensio, A. Torrandell, A. Borguñó, R. Serrat, M. Parada, J. Mas Porcel, L. Milà, E. Muñoz Gomis, J. Bernet i J. Català.
El 1934 guanyà per mèrits de concurs-oposició amb el número u, una plaça de professor d'Educació Musical a l'Ajuntament de Barcelona i el 1950, també per concurs-oposició, la càtedra d'harmonia i contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, el 1953 accedí a la subdirecció i el 1966 promocionà a la direcció d'aquest conservatori fins que a l'any 1977 se'n jubilà. L'any 1956 li fou concedit el "Premio Nacional Ramón Garcia Sanz" de direcció de Bandes de Música Civils.
Ha format part i ha presidit jurats internacionals i nacionals de composició i d'interpretació musical a Barcelona, Madrid, Suïssa, Itàlia i França.
És autor de l'Enciclopèdia de la Música de l'editorial Gassó de la qual se'n feren dues edicions, totes exhaurides, éssent utilitzada com a material docent en diversos conservatoris de l'Estat i Amèrica.
Acadèmic corresponent a Barcelona de la "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando", també acadèmic corresponent a Badalona de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i membre d'honor del Patronat de Música de Badalona.
Amb motiu del cinquantenari de la mort d'Enric Granados l'Empresa del Gran Teatre del Liceu li confià l'any 1967 la direcció de l'òpera "Maria del Carmen". Joan Antoni Pàmias i la família de Granados li demanaren d'incorporar unes danses a l'òpera i ell feu el treball de recopilació i instrumentació d'unes pàgines pianístiques del compositor per tal de donar lloc al lluïment del cos de ball del Liceu al final del primer acte. Col·laboraren, entre d'altres, en les tres representacions donades al Liceu la soprano Carmen Bustamante, la mezzo Montserrat Aparici i el tenor Pedro Laviergen.
Entre els artistes que han actuat com a solistes en els concerts que Pich Santasusana ha dirigit figuren, entre d'altres: Alferd Cortot, Victòria dels Angles, Alicia de Larrocha, Bela Siki, Narciso Yepes, Rosa Sabater, Regino Sainz de la Maza, Maria Canals, Francesc Costa, Maria Carbonell, Luis Galve, Conxita Badia, Leopoldo Querol, Carme Bustamante, Enric Casals, Henry Lexkowicz, José Cubiles, Gonçal Comellas, Sofia Puche, A. León Ara, Nadia Gedda Nova, Rita Boubulidi, Leonora Milà, Xavier Turull, Eduard Bocquet, J. M. Alpiste, Jaume Francesch, Josep Trotta, Antoni Besses, Josep Mª Colom, Javier Alfonso, Pere Busquets, Bernard Michelin, Joan Alós, Emili Vendrell, Rosa G. Faria, Consol Colomer, Enric Ribó, Montserrat Aparici, Susana Lessner, Algels Presutto, Joan Massià, Daysi de Luca, Enriqueta Garreta, Joan Torra, Jaume Padrös, Maria Lluisa Cantos, Montserrat Martorell, Pura Gómez, Jesús Garcia Martin, Rosa Maria Llorens, Domènec Segú, Domènec Ponsa, Adelina Pittier, Josep Calvo, Maria Canela, Antònia Pich Santasusana, Mariano Sainz de la Maza, Josep Maria Roma, Pedro Lavirgen, Marcos Redondo, Manuel Ausensi, Jaume Llecha, J.R. Casaux, Ana Maria Cardona, Hermes Kiales, ....
El compositor i crític musical Xavier Montsalvatge escriví a La Vanguàrdia l'abril de 1983: "...encara que la carrera de Joan Pich Santasusana ha estat orientada primordialment vers la direcció d'orquestra i la pedagogia, no ha deixat mai de cultivar amb una certa assiduïtat la composició. Es autor de música simfònica, de cambra i d'un bon grapat de cançons de molt variat caràcter, en elles s'hi veu tant una àgil inventiva melòdica com un suport harmònic i pianístic de considerable riquesa i tot això en un clima de llibertat estilística...".
L'Ajuntament de Badalona li dedicà un carrer a la ciutat i creà les Beques Mestre Joan Pich i Santasusana per atorgar ajuts a
ex-alumnes del Conservatori que han cursat estudis de grau mitjà i volen
completar els seus estudis superiors a l'estranger o en altres indrets
de l'Estat. Al seu torn, l'Ajuntament de Barcelona posà el nom de Mestre Pich Santasusana a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu.
El MIRADOR, setmanari de literatura, art i política.
